La Setmana del Cinema Espiritual sorgeix a Barcelona l’any 2004. Després de la 5a. edició,  es pot dir que l’acollida favorable que va tenir inicialment l’activitat per part del públic ha anat augmentant any rere any, consolidant-se com una activitat estable important i esperada anualment per tothom. Aquest èxit ha suposat per a l’entitat un incentiu per millorar i ampliar l’oferta, integrant-hi enguany noves seccions i propostes.

El lema de l'edició 2009:

ELS QUI ENCARA ESPEREN

Sembla que en el cine s’han imposat les històries que acaben malament. Es pensa que una pel•lícula que acaba bé, tot i que sigui després de superar dificultats i sacrificis, amaga la veritat de la vida. Hi ha un determinat pòsit de pessimisme que sobrevola guionistes i directors.

Els crítics afirmen que aquestes propostes de l’esperança són simplistes, benintencionades però falses, perquè s’allunyen de la realitat. Com més desolat i cru sigui el final, més és valorarà la pel•lícula com a coherent i sincera. Només en el cine infantil es concedeixen aquestes ingenuïtats.

No obstant això, les històries de l’esperança segueixen captivant el públic. En temps difícils, els éssers humans han necessitat relats que parlin de la victòria de la llum i la bondat. Quan la humanitat perd aquestes narracions s’oblida de l’esperança.

Per aquesta raó és freqüent que, aleshores, es proposin històries que recuperen la fe com a gran relat de confiança, de la promesa que prové de Déu. Sense ignorar el poder del mal i tot superant els optimismes inconscients, el projecte de l’amor que batega en el cor del món ens mostra fins a quin punt no tot està perdut i sempre hi ha una sortida.

No és cap casualitat que, precisament, en una època de crisi, tinguem una bona collita de pel•lícules que ens presenten personatges que, a pesar de tot, segueixen esperant contra tota esperança, com el protagonista de Slumdog Millionaire. O que capgiren les seves vides envers l’entrega i la bondat, como en Gran Torino. Fins i tot, personatges que, per la seva ingenuïtat, ens recorden que sempre són possibles les il•lusions, com en El hijo de Rambow o El valiente Despereaux. Tot i que també comptem amb avisos que ens prevenen de falses expectatives, com La ola, finalment ens queden els personatges que superen les proves i troben una confiança bàsica, fonamentada d’una manera transcendental, com en La vida secreta de la abejas.